L’ALTRE DIA (de pagès; com diuen a Mallorca) VÀREM TENIR
AQUESTA CONVERSA AMB ELS BOIXOS:
QUÈ RECORDAM DEL CEIP ES PRATET?
CARLOS: Jo record que jugàvem a futbol amb una pedra.
LAIA
FUENTES: Jo record que jugava molts de dies al pati amb na Martina.
ASIER:
Quan estàvem als racons, record que em vaig fer mal.
EIRA: Les
casetes del pati, que una no tancava perquè hi havia moltes pedres.
RAZVAN:
El pati era molt gros. Hi havia una rampa on els grans no ens hi deixaven anar.
MARÍA DE
LA TORRE: Jo record a na Priscil·la.
MARTINA:
Jo record a na Lina, que s’assemblava molt a tu, Maria Antònia i, també era de
Mallorca.
ALBA: Jo me’n
record tirar-me per la rampa del pati.
XAVI: Jo
no record res.
DANIEL:
Què estava molt perdut el primer dia de P3, només coneixia a n’Eira, na Clara i
na Laia Ripoll.
MARIA
MARÍ: Les portes eren de colors, tenien mans.
ARIADNA:
Amb n’Alba i més amigues ballàvem.
ELIES: Jo
record la porxada que era més grossa que la que hi ha ara. Hi havia taules.
NOAH
BOIGUES: Quan jugàvem amb una pilota petita en Carlos, n’Elies, en Daniel, n’Asier
i n’Alejandro.
SOFIA: Jo
record una festa que sense voler em va caure una pedra al cap. Vam menjar un
panet amb truita.
HÉCTOR:
Al principi plorava molt.
NOA
MARCOS: Jo no hi era.
JORDI:
Record quan jugàvem al pati i als racons.
SARA:
Anar al taller de cuina i fer suc de taronja.
JOSÉ:
Record el pàrquing que hi havia al pati.
NAYRA:
Sempre jugava amb na Martina, na Laia Fuentes i n’Alba.
LUCAS:
Record l’hort i hi anàvem pel pati.
LAIA
RIPOLL: Record el racó de la cuineta.
CLARA:
Record que jugava molt amb na Hadilla.
ASIER:
Record que hi havia devora un bar que tenia una estàtua d’un “perrito caliente"
que se tirava ketchup.
MARTINA:
L’hort era enorme, recorria tota l’escola.
Que polid!!! M,ha encantat cada un dels comentaris! Quina gràcia! Són boníssims!!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolts bons records!!!. ,Extrany q ningu no recordas s'arener. Tots i jugaven molt
ResponEliminaHahaha, la veritat q ells quan ho explicaven sels veia molt emocionats, no aturaven de parlar... mirarem com seguir aquesta activitat i visitar l'antiga escola!
ResponEliminaEls hi han vengut uns rècords molt polids... Emocionats de tornar a Es Pratet i tristos de veure que l'estaven desmontant!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA jo tambe m'ha fet pena jeje
ResponEliminaMolt bons els comentaris, a mi m' agradaba Molt Es Pratet
ResponEliminaMolt bons els comentaris, a mi m' agradaba Molt Es Pratet
ResponEliminaDesprés els vaig preguntar com es sentien i la gran majoria em van dir trist i contents! Crec q ells mai haguessen imaginat q aquells barracons seus els veurien així com els vam veure dimarts.
ResponEliminaNo hi ha res més polit que emocionarte, encara q sacabi plorant! I tots semocionaren molt.
ResponEliminaQuan erem allà tots em volien mostrar les coses del pati (la xinga, sarener, les porteries, les casetes...) i sels veia tan il.lusionats