dimecres, 25 de maig del 2016

EL NOSTRE CEIP ES PRATET

L’ALTRE DIA (de pagès; com diuen a Mallorca) VÀREM TENIR AQUESTA CONVERSA AMB ELS BOIXOS:

QUÈ RECORDAM DEL CEIP ES PRATET?

CARLOS:  Jo record que jugàvem a futbol amb una pedra.
LAIA FUENTES: Jo record que jugava molts de dies al pati amb na Martina.
ASIER: Quan estàvem als racons, record que em vaig fer mal.
EIRA: Les casetes del pati, que una no tancava perquè hi havia moltes pedres.
RAZVAN: El pati era molt gros. Hi havia una rampa on els grans no ens hi deixaven anar.
MARÍA DE LA TORRE: Jo record a na Priscil·la.
MARTINA: Jo record a na Lina, que s’assemblava molt a tu, Maria Antònia i, també era de Mallorca.
ALBA: Jo me’n record tirar-me per la rampa del pati.
XAVI: Jo no record res.
DANIEL: Què estava molt perdut el primer dia de P3, només coneixia a n’Eira, na Clara i na Laia Ripoll.
MARIA MARÍ: Les portes eren de colors, tenien mans.
ARIADNA: Amb n’Alba i més amigues ballàvem.
ELIES: Jo record la porxada que era més grossa que la que hi ha ara. Hi havia taules.
NOAH BOIGUES: Quan jugàvem amb una pilota petita en Carlos, n’Elies, en Daniel, n’Asier i n’Alejandro.
SOFIA: Jo record una festa que sense voler em va caure una pedra al cap. Vam menjar un panet amb truita.
HÉCTOR: Al principi plorava molt.
NOA MARCOS: Jo no hi era.
JORDI: Record quan jugàvem al pati i als racons.
SARA: Anar al taller de cuina i fer suc de taronja.
JOSÉ: Record el pàrquing que hi havia al pati.
NAYRA: Sempre jugava amb na Martina, na Laia Fuentes i n’Alba.
LUCAS: Record l’hort i hi anàvem pel pati.
LAIA RIPOLL: Record el racó de la cuineta.
CLARA: Record que jugava molt amb na Hadilla.
ASIER: Record que hi havia devora un bar que tenia una estàtua d’un “perrito caliente" que se tirava ketchup.
MARTINA: L’hort era enorme, recorria tota l’escola.





11 comentaris:

  1. Que polid!!! M,ha encantat cada un dels comentaris! Quina gràcia! Són boníssims!!!!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Molts bons records!!!. ,Extrany q ningu no recordas s'arener. Tots i jugaven molt

    ResponElimina
  4. Hahaha, la veritat q ells quan ho explicaven sels veia molt emocionats, no aturaven de parlar... mirarem com seguir aquesta activitat i visitar l'antiga escola!

    ResponElimina
  5. Els hi han vengut uns rècords molt polids... Emocionats de tornar a Es Pratet i tristos de veure que l'estaven desmontant!!!

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Molt bons els comentaris, a mi m' agradaba Molt Es Pratet

    ResponElimina
  8. Molt bons els comentaris, a mi m' agradaba Molt Es Pratet

    ResponElimina
  9. Després els vaig preguntar com es sentien i la gran majoria em van dir trist i contents! Crec q ells mai haguessen imaginat q aquells barracons seus els veurien així com els vam veure dimarts.

    ResponElimina
  10. No hi ha res més polit que emocionarte, encara q sacabi plorant! I tots semocionaren molt.
    Quan erem allà tots em volien mostrar les coses del pati (la xinga, sarener, les porteries, les casetes...) i sels veia tan il.lusionats

    ResponElimina